Part 2.1. Criteris d’avaluació de la tasca escrita final (nivell C2)

Per a l’avaluació de l’article d’opinió de nivell C2 sobre la despoblació a Catalunya, considerem que l’avaluació ha de tenir una funció principalment formativa i reguladora, i no únicament qualificadora. Tal com defensa Neus Sanmartí, l’avaluació és el motor de l’aprenentatge i la seva finalitat principal és ajudar l’alumnat a identificar dificultats, regular el procés i avançar de manera autònoma. En la mateixa línia, Bové i Corsà remarquen que l’avaluació de produccions escrites ha de ser continuada, transparent i orientada a l’autoregulació, incorporant mecanismes d’autoavaluació, coavaluació i retroalimentació qualitativa.

Com que es tracta d’un text de nivell C2, l’exigència lingüística i discursiva és elevada: s’espera domini formal de la llengua, argumentació sòlida i capacitat crítica. Per això establim els següents criteris:

1. Adequació al gènere discursiu i a la situació comunicativa L’estudiant ha de produir un autèntic article d’opinió, amb registre formal, destinat a una revista universitària i adreçat a lectors adults. Cal valorar si el text respecta la intenció comunicativa, si hi ha posicionament personal clar i si manté el to argumentatiu propi del gènere.

2. Compliment de la tasca i desenvolupament del contingut S’avalua si l’alumne respon completament a les tres parts de l’enunciat:

   • descripció de la situació actual

   • argumentació sobre si cal evitar el despoblament

   • reflexió sobre el futur de pobles i ciutats També es valora la capacitat d’integrar la informació dels documents de suport sense copiar-la literalment, sinó reformulant-la i transformant-la en discurs propi.

3. Coherència, cohesió i organització textual El text ha de presentar una estructura clara (introducció, desenvolupament i conclusió), una progressió lògica de les idees i un bon ús de connectors textuals. Es valorarà la cohesió interna, la jerarquització de la informació i la claredat argumentativa.

4. Correcció gramatical i normativa Es revisen aspectes ortogràfics, morfosintàctics, puntuació i adequació normativa. En un nivell C2 s’espera un domini molt elevat, de manera que els errors han de ser mínims, no sistemàtics i no han d’afectar la comprensió.

5. Riquesa, precisió i varietat lèxica L’estudiant ha de demostrar un repertori lèxic ampli, precís i adequat al registre formal. Es valorarà positivament l’ús de vocabulari específic, l’absència de repeticions innecessàries i la capacitat d’expressar matisos amb naturalitat.

6. Qualitat argumentativa i pensament crític Es valora la solidesa dels arguments, la capacitat de justificar opinions, la construcció d’un punt de vista propi i la maduresa reflexiva. No n’hi ha prou amb exposar informació: cal interpretar-la i defensar una posició personal ben fonamentada.

7. Revisió, autocorrecció i capacitat de millora Seguint el model d’avaluació formadora, també es considera important la capacitat de revisar el propi text, detectar errors i incorporar millores a partir del feedback. L’autoavaluació forma part del procés d’aprenentatge i afavoreix l’autonomia de l’aprenent.

Tractament de l’error i tipus de retroalimentació L’error no es considera una falta que s’ha de penalitzar, sinó un indicador que mostra una necessitat d’aprenentatge. Tal com indiquen Bové i Corsà, “l’error no és una falta que s’hagi de penalitzar, sinó un símptoma que evidencia una mancança que cal revisar”.

Per això, la retroalimentació no consistirà només a marcar errors, sinó a orientar la millora mitjançant:

• comentaris marginals específics

• observacions globals finals

• rúbrica compartida prèviament

• autoavaluació de l’alumne

• revisió posterior del text corregit

D’aquesta manera, l’avaluació es converteix en una eina real per aprendre i no només en una nota final. Avaluar no és només corregir, sinó ajudar a escriure millor.

---

Part 2.2. Text corregit: Article d’opinió (nivell C2)

Aturem la despoblació a Catalunya

Com a estudiant de sociologia, em plau contribuir amb la meva visió sobre un tema que afecta profundament el nostre territori: la despoblació a Catalunya. En els propers anys, segons les últimes estimacions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), 354 municipis perdran població durant la pròxima dècada, i sembla que no volem fer res per evitar-ho. Aquesta situació exigeix una reflexió col·lectiva i una resposta urgent per part de les institucions i de la societat.

La situació actual de les zones despoblades de Catalunya és preocupant. Pobles que abans eren espais vius i dinàmics ara s’enfronten al risc de desaparèixer. La manca d’oportunitats laborals, la migració constant cap als grans nuclis urbans i la insuficient inversió en infraestructures bàsiques són algunes de les causes principals d’aquest declivi demogràfic. El resultat és un paisatge marcat per cases buides, carrers silenciosos i comunitats que lluiten per mantenir la seva identitat i els seus serveis essencials.

Davant d’aquesta realitat, la conclusió és clara: no podem permetre que aquestes zones en perill d’extinció continuïn despoblant-se. És imprescindible impulsar polítiques públiques que afrontin les causes estructurals del problema i promoguin un desenvolupament territorial més equilibrat. La inversió en serveis bàsics, com escoles, centres de salut i transport públic, així com la creació d’oportunitats laborals i l’accés a l’habitatge, són mesures fonamentals per garantir un futur viable al món rural.

D’altra banda, també és interessant reflexionar sobre el futur de la vida a les ciutats i als pobles de Catalunya. La pandèmia va demostrar que el teletreball i les tecnologies digitals poden oferir noves oportunitats per a aquelles persones que volen viure en entorns més tranquils, sostenibles i connectats amb la natura. Aquest canvi de paradigma podria afavorir una redistribució de la població i contribuir a un millor equilibri entre les àrees urbanes i rurals.

En aquest sentit, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha impulsat una plataforma digital gratuïta per donar a conèixer els serveis disponibles als micropobles catalans, amb l’objectiu de promocionar-los i atraure nous habitants. Aquest tipus d’iniciatives poden ajudar a visibilitzar alternatives reals de vida fora de les grans ciutats i a combatre alguns prejudicis associats al món rural.

En conclusió, la despoblació a Catalunya és un repte complex que requereix un enfocament col·lectiu, sostenible i compromès. Com a societat, hem de preservar les nostres arrels, garantir la igualtat d’oportunitats entre territoris i construir un futur més equilibrat per a totes les comunitats. Aturar la despoblació no és només salvar pobles, sinó també defensar una manera de viure, una identitat i una part fonamental del nostre país.

Comentaris de la correcció:

En la correcció del text s’han treballat principalment aspectes relacionats amb la correcció gramatical i normativa, la cohesió textual, la riquesa lèxica i la qualitat argumentativa, amb l’objectiu d’adaptar la producció escrita a les exigències pròpies d’un nivell C2.

Pel que fa a la correcció gramatical i normativa, s’han revisat diverses estructures poc naturals o inadequades, com ara l’expressió “disminuiran la seva població”, que s’ha substituït per “perdran població”, una formulació més habitual i precisa en català. També s’ha corregit “àrees despoblades” per “zones despoblades”, ja que resulta més natural en aquest context, i “serveis bàsic” per “serveis bàsics”, per ajustar la concordança gramatical. Igualment, s’han revisat aspectes de puntuació, accents i construccions sintàctiques que afectaven la fluïdesa del text.

Quant a la cohesió i la coherència textual, s’ha reforçat especialment l’organització global de l’article perquè presentés una estructura més clara i equilibrada entre introducció, desenvolupament i conclusió. S’han millorat les transicions entre paràgrafs i la connexió lògica de les idees per afavorir una progressió argumentativa més sòlida i natural. També s’ha treballat la conclusió final perquè no fos només un resum, sinó una autèntica síntesi crítica del posicionament defensat.

Pel que fa al lèxic, s’ha buscat una major precisió i varietat, evitant repeticions i expressions massa simples o poc adequades per a un nivell avançat. S’han incorporat formulacions més formals i pròpies d’un registre acadèmic, així com vocabulari més específic relacionat amb la problemàtica territorial i social del despoblament.

Finalment, també s’ha reforçat la qualitat argumentativa del text. S’han desenvolupat millor les causes i les conseqüències de la despoblació, així com la justificació de les possibles solucions. L’objectiu no era només exposar informació, sinó construir una opinió ben fonamentada, coherent i crítica, tal com exigeix un article d’opinió de nivell C2. Així, la correcció no s’ha limitat a aspectes formals, sinó que ha buscat una millora global de la competència escrita de l’estudiant.

enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1YmkV4opSEByykInrUteJDYiFBEHccQHH?usp=sharing