Públic

L’enfocament cognitiu és aquella perspectiva de la teoria d’aprenentatge que considera que l’aprenentatge com un procés actiu i on l’aprenent construeix el coneixement de manera significativa. S’explica el constructivisme cognitiu, doncs, amb l’aprenentatge com a canvi en les representacions mentals de les persones; en aquest cas els estudiants. Això és fruit de la conjunció entre allò que ja sap i la nova informació que rep. Podem dir que, des d’aquesta perspectiva l’aprenentatge significatiu és clau i que el nou contingut es connecta amb el coneixement previ, atribuint-li un significat personal i profund. Badia, A i Serrat, E (2005) pp 49-54.

En aquest marc teòric, el rol de l’alumnat canvia substancialment si el comparem amb comprensions sobre l’aprenentatge més tradicionals. L’estudiant ha d’adoptar una actitud reflexiva i estratègica: memoritzar no és suficient, és també necessari comprendre, relacionar i aplicar. Bobé, A (2025). pp 20-23. Com expliquen Badia, A i Serrat, E (2005) pp 70-72: l’alumne construeix el seu coneixement lingüístic amb autorregulació i és això el que li permet ser un aprenent autònom.

El rol del professor, ja no és el de transmissor, sinó de facilitador. Les situacions d’aprenentatge han de permetre als alumnes descobrir i construir de forma autònoma. Ha de crear les bastides necessàries per a cada moment segons les casuístiques, ajudant així a l’alumnat en el camí cap a l’autonomia. Badia, A i Serrat, E (2005) pp 60-64.

L’enfocament cognitiu reconeix el seu paper actiu de la llengua materna com a punt de partida. No es considera que sigui negativa per a l’aprenentatge d’una de nova. La llengua materna dona un marc lingüístic i conceptual que facilita la hipòtesi sobre el funcionament de la nova llengua. Badia, A i Serrat, E (2005) pp 11-16. El tractament de l’error també és constructiu: l’error no és un fracàs, sinó un graó més en el procés d’aprenentatge que mostra les hipòtesis que l’alumne està construint. L’avaluació, que ha de ser coherent amb aquesta visió, no pot limitar-se a mesurar resultats finals; cal una avaluació formativa que acompanyi el procés i proporcioni retroalimentació útil. Figueras, N i Miquel, N (2005) pp 35-52.

L’activitat que m’agradaria crear està pensada per a un centre d’adults, tipus Escola Oficial d’Idiomes, alumnes estrangers que aprenen català. L’activitat és individual i consisteix a crear una ressenya real a un restaurant, equipament municipal, espai, botiga… que ells realment hagin anat. El professor faria l’explicació i mostraria exemples. “Cal Foreti és una botiga cèntrica de Reus, on sempre es pot gaudir dels millors preus i d’assessorament personalitzat. Jordi et recomanarà els millors articles de l’hoquei segons les teves necessitats. A més a més, té un espai isolat per a la pràctica de tir lliure a porteria.”

Ha de ser breu i senzill perquè el nivell seria A1 o A2, unes quaranta o seixanta paraules. M’agradaria que es treballés, “què recomano”, “què no recomano”, ambdues o excloents, però com a mínim dues en total. El resultat final es publicaria a Google Maps (sempre mirant de no perjudicar a ningú), perquè l’alumnat veies la capacitat de transformació de les seves activitats.

Referències bibliogràfiques

Badia, Antoni i Elisabet Serrat (2005). Mòdul 2. Metodologies estratègiques i didàctiques en l’ensenyament de la llengua catalana. Barcelona: Eureca media, SL.

Bové,  Carme (2025). Mòdul 4. Les pràctiques. La unitat didàctica, els recursos i els materials didàctics. Barcelona: Eureka media.

Figueras, Neus i Lourdes Miquel (2005). Mòdul 3. L’ensenyament de la llengua catalana. Barcelona: Eureka media.